Cercar

Infantils recomanats

0 comentaris



VAN BIESEN, Koen. El Veí pesca un peix. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana, 2017.
I1 TRA

El veí surt de la ciutat amb bicicleta, amb la nena darrere. Vol anar a pescar. A la ciutat hi ha molt d’enrenou. Gent que corre d’un cantó a l’altre. Però sense adonar-se’n, el veí ja ha anat pescant pel camí… perquè la nena que duu asseguda al darrera duu la canya de pescar a la mà i el seu ham “va pescant” diversos elements de la gent amb la que es van creuant. Aquest els demanen: “Pareu! Pareu!” però el veí va conduint tan absort en el seu objectiu d’anar a pescar que ni s’adona dels crits. Com penseu que s’acabarà la història? S’aturarà el veí? Recuperaran els objectes pescats els seus propietaris? Aconseguirà el veí protagonista el seu objectiu de pescar un peix? 


Us recomano aquest divertit àlbum perquè m’ha agradat força la il·lustració i l’originalitat en narrar la història, amb tot de repeticions que ens poden ajudar a captar l’atenció del més petits o si en fem una lectura en veu alta a que s’incorporin a la narració. Finalment, després de llegir la història, de què diríeu que parla: de pesca, de trobades inesperades o d’obstinació?

Rosa Ma Fusté


Share/Bookmark

Rosa Montero a la biblioteca

0 comentaris


Share/Bookmark

Et recomanem

0 comentaris



D'entre totes les novetats que trobareu aquest novembre n'hem seleccionat algunes que us anirem presentant cada dimecres. En totes, tant en ficció com en assaig, les dones són protagonistes.  Esperem que la proposta us agradi.


Es diu Mary, té els cabells de color de llet i una cama esguerrada. A casa seva, a l’Anglaterra rural del 1830, treballa de sol a sol al costat de la mare i les seves tres germanes. S’estima molt l’avi i viu sotmesa al pare, com la resta de la família. Amb només catorze anys, ha de deixar la granja per anar a servir a casa del vicari. Ni s’imagina com està a punt de canviar-li la vida.

“Vaig acostar-me als llibres i vaig agafar-ne un, vaig sostenir-lo a la mà i vaig mirar-ne la tapa i llavors el vaig obrir amb molta cura i hi havia pàgines amb un paper molt fi a sobre per protegir els dibuixos però vaig mirar les paraules i em vaig adonar que podia desxifrar-les totes i vaig començar a passar les pàgines per assegurar-me’n però podia llegir-ho tot i que anava lenta. I allà on hi havia hagut un galimaties de línies negres ara hi havia lletres. I paraules. I frases.” Pàg. 172


Share/Bookmark

Zona calenta

0 comentaris


Share/Bookmark

English conversation

0 comentaris


Share/Bookmark